Supose que serà per la data que s'acosta, per la proximitat d'aquest dia en que tothom recorda la gent que l'ha deixat. Però la veritat és que, desde fa unes setmanes vos recorde, i vos recorde amb tanta força, amb tanta intensitat, que comence a preocupar-me...
La vida dona moltes voltes, les persones venen i van, però sempre hi haurà algunes que ens marcaran d'una manera especial. Hi haurà altres que no conegues, però que et semble conéixer, per tant que saps d'elles, per tanta transcendència que ha tingut la seua existència en la teua vida.
Només dir que espere que, allà on estigueu, que hagueu trobat la pau i la felicitat que vos mereixeu i, per acabar, només em queda afegir... Fins aviat.
Lo primero que hay que hacer para ser feliz es desear serlo. Vive la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario